Català

EL PRÍNCEP I LA LLAVOR

S'explica que allà per l'any 250 AC, a la Xina antiga, un príncep de la regió nord del país estava per ser coronat emperador, però d'acord amb la llei, ell havia de casar-se. Sabent això, ell va decidir fer una competència entre les noies de la cort per veure qui seria digna de la seva proposta. L'endemà, el príncep va anunciar que rebria en una celebració especial a totes les pretendents i llançaria un desafiament. Una anciana que servia en el palau feia molts anys, va escoltar els comentaris sobre els preparatius. Va sentir una lleu tristesa perquè sabia que la seva jove filla tenia un sentiment profund d'amor pel príncep. En arribar a la casa i comptar els fets a la jove, es va sorprendre en saber que ella volia anar a la celebració. Sense poder creure-ho li va preguntar: "Filla meva, que vas a fer allà? Totes les noies més belles i riques de la cort estaran allí. Treu-te aquesta idea del cap. Sé que has d'estar patint, però no facis que el patiment es torni bogeria "I la filla va respondre:" No, estimada mare, no estic patint i tampoc estic boja. Jo sé que mai seré escollida, però és la meva oportunitat d'estar almenys per alguns moments prop del príncep. Això em farà feliç "A la nit la jove va arribar al palau. Allí estaven totes les noies més belles, amb les més belles robes, amb les més belles joies i amb les més determinades intencions. Llavors, finalment, el príncep va anunciar el desafiament: "Donaré a cadascuna de vostès una llavor. Aquella que em porti la flor més bella d'aquí a sis mesos serà escollida per mi, esposa i futura emperadriu de la Xina" La proposta del príncep seguia les tradicions d'aquell poble, que valorava molt l'especialitat de conrear alguna cosa, siguin: costums, amistats, relacions, etc. El temps va passar i la dolça jove, com que no tenia molta habilitat en les arts de la jardineria , cuidava amb molta paciència i tendresa de la seva llavor, perquè sabia que si la bellesa de la flor sorgia com el seu amor, no hauria de preocupar amb el resultat. Van passar tres mesos i res va brollar. La jove va intentar tots els mètodes que coneixia però res havia nascut. Dia rere dia veia més lluny el seu somni, però el seu amor era més profund. Per fi, van passar els sis mesos i res havia brollat. Conscient del seu esforç i dedicació la noia li va comunicar a la seva mare que sense importar les circumstàncies ella tornaria al palau el dia i hora acordades només per estar a prop del príncep per uns moments. En l'hora assenyalada hi era, amb el seu got buit. Totes les altres pretendents tenien una flor, cadascuna més bella que l'altra, de les més variades formes i colors. Ella estava admirada. Mai havia havia vist una escena tan bella. Finalment, va arribar el moment esperat i el príncep va observar a cadascuna de les pretendents amb molta cura i atenció. Després de passar p er totes, una a una, va anunciar el seu resultat. Aquella bella jove amb el seu got buit seria la seva futura esposa. Tots els presents van tenir les més inesperades reaccions. Ningú entenia per què ell havia escollit justament a aquella que no havia cultivat res. Llavors, amb calma el príncep va explicar: "Aquesta va ser l'única que va cultivar la flor que la va fer digne d'esdevenir emperadriu: la flor de l'honestedat. Totes les llavors que vaig lliurar eren estèrils".

VOCABULARI:

Cort: Als segles XII i XII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.

Digna: Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament. És un home digne, honorable. Un magistrat digne. Una conducta digna. Una resposta digna.

Pretendents: Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar, a la mà d’una dona. Pretendent a la Corona de França. És una noia que té molts pretendents.

Patiment: Acció de patir. Suportar durs patiments. Haver de suportar aquestes molèsties: quin patiment!

Emperadriu: Sobirà d’un imperi. L’emperador de Rússia. L’emperador d’Alemanya. Napoleó I, emperador dels francesos. La reina d’Anglaterra i emperadriu de les Índies.

Honestedat: Qualitat d’honest.

Conscient: Que té consciència de si mateix, de la seva condició, dels seus mèrits, etc. És conscient de les seves limitacions.

Circumstàncies: Condició de temps, de lloc, de manera, etc., en què un esdeveniment té lloc. Les circumstàncies en què es realitzà el fet. Les circumstàncies actuals.

Esdevenir: Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran.

Estèrils: Que no dóna fruit, que no produeix. Un camp estèril. Una terra estèril. Un país estèril. 

RESUM

EL PRÍNCEP I LA LLAVOR

S'explica que allà per l'any 250 AC, a la Xina antiga, un príncep de la regió nord del país estava per ser coronat emperador, però tenia que estar casat així que va comunicar a les noies de la cort que faria un repte per veure qui seria digna de ser la seva esposa. Una anciana que servia al palau, ho va sentir i li va venir una lleu tristesa perquè sabia que la seva jove filla estimava al príncep. La dona li va explicar el que va sentir a la seva filla i es va sorprendre en saber que ella volia anar a la celebració. Però la mare no volia que anés perquè estaria ple de noies belles amb riques, però ella va dir que era la seva oportunitat. A la nit següent la jove va arribar al palau. El príncep va dir "Donaré a cadascuna de vostès una llavor. Aquella que em porti la flor més bella d'aquí a sis mesos serà escollida per mi, esposa i futura emperadriu de la Xina” Com diu la tradició. Per fi, van passar els sis mesos, però res havia brollat. Conscient del seu esforç i dedicació la noia li va comunicar a la seva mare que aniria amb el got buit. Totes la resta de noies anaven amb flors espectaculars. Finalment, va arribar el moment esperat i el príncep va observar les flors, i per fi va anunciar el seu resultat. Aquella bella jove amb el seu got buit seria la seva futura esposa. Ningú s'ho creia, amb calma el príncep va explicar el per què: "Aquesta va ser l'única que va cultivar la flor que la va fer digne d'esdevenir emperadriu: la flor de l'honestedat. Totes les llavors que vaig lliurar eren estèrils".

 

 

EL DRAC MÀGIC

Després d'un llarg viatge per fi van arribar a Pequín, es van allotjar a l'hotel per descansar. L'endemà totes tenien moltes ganes d'anar a explorar tots els monuments, museus... de la Xina. Van preparar les seves motxilles i van marxar d'excursió. Però es veu que no era un dia de sort. Quan van arribar a la gran i meravellosa Pagoda Leifeng, resulta que la Nadia es va perdre, i tot i que la van buscar amunt i avall no van trobar ni rastre d'ella. Estaven molt espantades i van tornar a l'hotel amb esperança que demà tornarien a buscar-la. Ja era l'endemà, la Hanan i la Yousra ja estaven a la Pagoda Leifeng, van buscar i buscar però ni rastre. Ja era de nit el cel estava fosc i elles estaven molt tristes, van donar la volta per tornar quan van veure un drac de colors era molt bonic però feia molta por, la Yousra l'estava saludant però en veure-la el drac va venir cap a ella molt enfadat. La Hanan va agafar-la de la mà i es van amagar. El drac escopia foc pels queixals, però encara els seguia el rastre. La Hanan i la Yousra es van afanyar i van pujar una grossa muntanya, i ves per on allà van trobar la Nadia, que la tenia amagada a la seva cova. Totes juntes es van abraçar però quan estaven abraçades va venir el drac i les va acorralar. Elles molt espantades van tirar un pas enrere, pensaven que estaven perdudes quan de sobte la magnifica llum del sol va aparèixer i va fer desaparèixer el drac definitivament. Van aprendre una bona lliçó.

 

 

 

CÒMIC